Revitalitzador de la novel-la històrica, Albert Salvadó ha escrit L'anell d'Àtila com si fos un vi de Tarraco. El tast a la boca és excel-lent, seriós i professional. (Ramón Ventura. EL PERIÒDIC) En ple segle V, totes les terres entre el Rin, el Danuvi, el Volga i el mar Bàltic rendeixen homenatge al nou emperador dels huns, com es fa dir Àtila. Aquest és el relat d'una època que pensàvem que era irrepetible, però la realitat supera amb escreix la ficció i aquí assistim a l'aparició d'una figura que va marcar el final absolut de l'Imperi Romà d'Occident: Gal-la Placídia. Ella va enfrontar els millors generals de Roma entre si, va impulsar Àtila a atacar un Imperi debilitat i ofegat per la corrupció, la traïció, la cobdícia i el vici, i va deixar al tron al seu fill Valentinià, un vertader monstre. Sever, general, ambaixador i senador, descobreix que som els éssers humans que aixequem els imperis i, també som nosaltres, els qui els esfondrem. I crida: Mai, en tota la història, va haver-hi una dona tan predestinada! Va ser néta, filla, germanastra, esposa i mare d'emperadors i es va asseure durant trenta anys a la cadira imperial. Les seves decisions van acabar amb tot l'Imperi d'Occident.